[ѕαи]*
| --- | Temas
|
Se muestran los artículos pertenecientes a Diciembre de 2006.
Crec que no ha de ser totalment necessari conèixer la vida dels autors a l’hora de llegir-ne‘n la seva obra. Una història està feta per llegir-la des de que comença fins que acaba. No obstant, si coneixes alguns aspectes sobre la vida del autor, es pot interpretar molts aspectes d cada obra. En el cas de Solitud, podem relacionar l’època on vivia Caterina Albert, el paper de la dona en la societat en que vivia,... i com hi va influir en la seva obra. Encara que per llegir la seva obra no cal conèixer-la a fons. POEMES DE JOAN VINYOLI. LA NIT I EL DIA Ets una tarda fosca amb crits vermells 04/12/2006
Josep Vicenç Foix*
Anem a saber més sobre Josep Vicenç Foix;?> No hay comentarios. Comentar.11/12/2006
Víctor Català.
18/12/2006
Joan Vinyoli~
branques del mateix bosc
d'alzines i de roures.
No s'hi fan
flors noves.
L'heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria
al menys distanciadament
possible,
no perquè et responguin
veus abissals,
tan sols el moviment
de l'aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets.
Estranyes nits...
Albes després:
el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum,
voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc,
el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l'engoleix.
S'estenen blats fins a la ratlla
de l'horitzó.
Els cavalls es desboquen.TARDA FOSCA
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre. No hi penetra a penes
el sol.
Tens molt de fred
a l'hivern i ja no te'l saps treure.
Les fulles se'ns confonen
espessament.
Esperem la destral
del boscater, sense por.
Enlaces
.