Blogia
[ѕαи]*

El poeta del mes

El poeta del mes

 APRENEM MÉS SOBRE MIQUEL MARTÍ I POL

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Barcelona) a l’any 1929. És el poeta a la llengua catalana que encara és viu més popular i llegit. També ha escrit prosa i ha realitzat traduccions. Als catorze anys va començar a treballar en el despatx d’una empresa textil fins que va haver de deixar-ho, a l’any 1973, a causa d’una enfermetat.  La seva poesia, basada en la seva pròpia vida, relata la seva pròpia enfermetat creant un paisatge interior que transmet serenitat. Són un exemple:Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic arriba amb la publicació de “Llibres del Mall” de tres volums de l’Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, sobretot, també amb Estimada Marta, al 1978. Ha estat traduït a molts idiomes i a l’actualitat es reedita la seva obra poètica completa.
Al llarg de la seva vida ha rebut, entre altres, premis com el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona (a traducció i a poesia), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Entre la seva obra musicada, destaca l’àlbum “Un pont de mar blava”.Els homenatges populars s’han multiplicat des de el seu setanta aniversari. Una mostra de la importància popular de la seva obra, destaca el fet de que, durant el 1999, la majoria dels ajudants catalans aprovin la recomanació de les institucions culturals corresponents a que sigui presentada la seva candidatura al Premi Novel.

També és membre de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

 AUTORRETRAT Mastego idees, mots i alguna fullade menta per alleugerir l'estòmac.Hi ha cops -no pas per gust-que se m'empassengrumolls i m'ennuego. Tossiria,llavors, si encara fos tan circumspectecom havia estat sempre. Em pasaria un mocador ven blanc davant la bocai giraria el cap, i els que em veiessindirien: És modèlic, no hi ha dubte.Però ara no puc. Ara quan tusso faig un renou insòlit, se'm sorolla tot el cos i esbufego amb una fúriaincontrolable i agressiva. Tota la fúria, tal volta, que amagava

darrera el mocador, anys endarrera.

 

●Aquet poema l'he escollit perquè, com ja he dit, reflexa molt bé la seva enfermetat, el que ha patit, els seus sentiments més intensos. Ens parla també del que a ell li agradaria fer, del que voldria demostrar, si pogués. Els sentiments que produeix una enfermetat,  no són pas bons, al contrari. És, tot plegat, un conjunt de remordiments, d'intensos sentiments que parlen de la seva infelicitat. Amb aquest poema es manifestava Miquel Martí i Pol, i feia arribar als lectors el que sentia més cercanament.●

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres