Joan Brossa i Corb, poeta en idioma català per al qual no existien distincions de gènere (literari, escènic, visual, objetual...), va néixer el 19 de gener de 1919 i va morir el 30 de desembre de 1998 a Barcelona.Va participar en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, en la qual va resultar ferit. Va anar en plena contesa quan es va iniciar en l'escriptura. L'interès en la psicologia i l'obra de Freud li suggereixen la creació d'imatges hipnagógicas i li acosten a l'automatisme psíquic i al surrealisme.Mallarmé, para Brossa un exemple de rigor intel·lectual i un autèntic precursor del cal·ligrama, abans fins i tot que el propi Apollinaire, li inspiren la creació de poesia visual. En 1941 coneix al poeta J.V. Foix, màxim exponent del surrealisme literari català del període anterior a la Guerra Civil, qui es converteix en altra influència important i a través del com entra en contacte amb els integrants del grup ADLAN, amb el pintor Joan Miró i el dinamitzador artístic Joan Prats. Amb ells explora les diverses avantguardes europees, entre unes altres el surrealisme i el dadaísmo. En 1948 participa en la creació de la revesteixi Dau al Set amb els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, el polígrafo Juan Eduardo Cirlot i el filòsof Arnau Puig, que significa un punt de referència cabdal per a l'avantguarda artística catalana de l'època, en clar contrast amb el marasme intel·lectual imperant sota el primer franquisme. La relació (1947-1951) amb el poeta brasiler Joo Cabral de Melo Net, l'amistat del qual conservarà tota la vida a pesar que no es tornaran a veure fins a 1993, li retorna el contacte amb la realitat quotidiana i li incita a conèixer el marxisme. L'obra de Brossa guanya en profunditat política i assumeix un compromís social que mai abandonarà.La lectura de filosofia i religions orientals, especialment sobre el zen li reafirmen en la seva vivència de la importància de la senzillesa de les coses i la recerca de l'equilibri. No menysprea, no obstant això, la perfecció formal, per a això s'exercita en el soneto (com el seu referent Mallarmé), l'oda en estrofa sàfica i singularment en la sextina, dificilísima composició poliestrófica d'origen medieval. La seva obra literària, de dimensions enormes i en part encara inèdita, va ser redactada exclusivament en llengua catalana. Públicó uns 80 llibres. Ha estat objecte de traduccions a l'espanyol, al francès, a l'anglès, a l'alemany, a l'italià, al portuguès, al suec, al neerlandès, a l'hongarès, al polonès, al checo, al japonès i a l'esperanto. Gràcies a la immediatesa de la seva poesia visual, objetual i corpòria ha arribat a ser universalment conegut, àdhuc a risc que el gènere més conreat pel poeta, el literari en general, segueixi sent gairebé desconegut fins i tot en ambients internacionals que valoren a Brossa menjo artista plàstic de referència. Joan Brossa va ser guardonat amb els premis Lletra d'Or (1981), Ciutat de Barcelona (1987), Medalla Picasso de la UNESCO (1988), Nacional d'Arts Plàstiques (1992) i Nacional de Teatre (1998). Era membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En 1999 i a títol pòstum va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Revisa les dades del comentari. Es veu tant que l'has copiat de Wikipèdia i l'has traduït automàticament... El segon cognom de Brossa era Cuervo i no Cob!
1 comentario
Rufus T. Firefly -