Joan Vinyoli~

POEMES DE JOAN VINYOLI.

BRANQUESTornem a ser
branques del mateix bosc
d'alzines i de roures.
                                No s'hi fan
flors noves.
                  L'heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
  

LA NIT I EL DIA

Baixem a les profundes
aigües del son a traficar amb els peixos
de la memòria
                       al menys distanciadament
possible,
              no perquè et responguin
veus abissals,
                      tan sols el moviment
de l'aigua negra, sumptuosa, rica
de qui sap quins secrets.
                                       Estranyes nits...
Albes després:
                       el ganivet del dia
clivella els finestrons, penetra, llis,
un fi corrent de llum,
                                  voleien
llençols blanquíssims, grans ocells, posant-se
sobre els pallers cremant de groc,
                                                     el rec
brogent es precipita en el saltant,
que l'engoleix.
                       S'estenen blats fins a la ratlla
de l'horitzó.
                   Els cavalls es desboquen.TARDA FOSCA

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos? 

EL POETA ADOLESCENT Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.

Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre.            No hi penetra a penes
el sol.
         Tens molt de fred
a l'hivern i ja no te'l saps treure.
Les fulles se'ns confonen
espessament.
                     Esperem la destral
del boscater, sense por.