[ѕαи]*

Tómame, oh noche eterna, en tus brazos  y llámame hijo tuyo.

Soy un rey  que voluntariamente abandoné  mi trono de ensueños y cansancios.

Mi espada, pesada en brazos flojos,  a manos viriles y calmas entregué;

y mi cetro y mi corona  los dejé  en la antecámara, hechos pedazos.

Mi cota de malla, tan inútil,  mis espuelas, de un tintinear tan fútil,

las dejé en la fría escalinata.  Me desnudé de realeza cuerpo y alma.

Y regresé a la noche antigua y calma  como el paisaje al morir el día. 

En aquest poema remarco com Pessoa

utilitza una gran sinceritat. S'entrega

totalment.

Trobo que en una poesia és realment

molt màgic si es troba sinceritat a les paraules.

Aquest poema l'he elegit ja que realment té molta

part de raó, ja que a la vida s'ha de ser un mateix

i no pas disimular coses que tens, o voler fer veure

que n'en tens d'altres.

Per acabar diu que tothom té la seva pròpia lluentor.

El poema es forma per una sola estrofa composta per

sis versos.

És un poema senzill però amb paraules clares i

penetrants.

Fernando António Nogueira Pessoa (Lisboa, 13 de juny de 1888 — Lisboa, 30 de novembre de 1935), més conegut com Fernando Pessoa, és un dels majors poetes i escriptors de la llengua portuguesa i de la literatura europea. Va tenir una vida discreta, centrada en el periodisme, la publicitat, el comerç i, principalment, la literatura, en la qual es va desdoblegar en diverses personalitats conegudes com heterónimos. De dia Pessoa es guanyava la vida com traductor. A la nit escrivia poesia. No escrivia "la seva" pròpia poesia, sinó la poesia de diversos autors ficticis, diferents en veu, estil i maneres. Va publicar sota diversos heterónimos (dels quals els més importants són Ricardo Reis, Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Bernardo Soares), i fins i tot va publicar crítiques contra les seves pròpies obres signades per les seves heterónimos. Havent viscut la major part de la seva joventut a Sud-àfrica, on va estudiar durant la seva joventut, la llengua anglesa va tenir importància en la seva vida, doncs Pessoa traduïa, treballava i pensava en aquest idioma. La figura enigmàtica que es va convertir motiva gran part dels estudis sobre la seva vida i la seva obra. Va morir per problemes hepàtics als 47 anys en la mateixa ciutat que naixés, deixant una descomunal obra inèdita que encara suscita anàlisi i controvèrsies.